13 set.

Segueixen sorprenent-me. Els abraço de bon matí, els omplo de petons, els abraço mentre els duc a coll cap al sofà. Els hi preparo la llet i l’esmorzar. Escabellats van despertant-se. Amb aquella cara d’adormits que em desfà. Somriuen, juguen, miren la tele, el que els hi poso. Els vaig guiant, les feines que han de fer, vestir-se, rentar-se les dents, fer pipí… Juguen amb la meva complicitat i sempre intenten emportar-se juguets al cole. Entro sempre en el joc. Són la meva vida. Ells. I tornar al cole es fa una cosa simple i deliciosa. I marxo cap a la feina cansat, però amb un somriure que no em deixo borrar, que em nego a esborrar. Tot és menys terrible si els puc abraçar.

Anuncis