Hem guanyat.

22 set.

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.

El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Miquel Martí i Pol.

Engego amb aquest poema perquè el duc a dintre. Començo amb aquest poema perquè pocs poemes em remouen com aquest. El poble, que és tot això, mai m’ha deixat de sorprendre, des de les tietes i els melindros a l’home de Caceres que crida independència al meu costat. El poble és del poble i aquests funestos dies per la democràcia que ens ha tocat viure ho han certificat. Vaig sentir el cant de: “Els carrers sempre seran nostres” i no hi puc estar més d’acord. Traient si és o no originari de l’esquerra indepe, el mateix sentit del càntic és que acabi sent del poble. Un poble capaç d’assentar-se davant d’un furgó de la Guardia Civil o d’una seu política, al carrer perquè el carrer és el poble i ens pertany. Quan estem units, motivats i convençuts no tenim aturador i no en tindrem. Podem arribar on vulguem i tots tenim clar on volem arribar. Serem lliures perquè ho hem de ser, perquè ho creiem i perquè la història ens en deu unes quantes. Serem lliures perquè ho sentim, perquè som capaços de fer por pel sol fet de ser pacífics. Aquests dies he estat més orgullós que mai d’un poble que lluita i pensa, un poble de la gent, de tots. Aquest poble, ja el tenim. Ja hem guanyat.

Anuncis
%d bloggers like this: