Imatge

Pròrroga

11 oct.

Ahir vaig sortir pitant de la feina, havia de ser un dia històric, un dia en que s’anunciava la Tercera República Catalana, era un dia que no oblidaria mai. Vaig arribar al Passeig Lluís Companys amb ganes, vaig trobar-me amb molts Berguedans (aquests moments històrics m’agrada viure’ls amb els meus). Al principi quatre. Va començar el discurs i va pronunciar solemnement les paraules màgiques que em van fer plorar. Que em van fer abraçar, amb els tres companys que també ploraven amb mi. Va tallar-se uns segons després. Vam entrar en ràbia, en un moment de desesperació, el puto diferit. Engegada de cavall, parada de ruc. Era això. I llavors si, vas digerint, vas fent els teus moviments d’escacs, la teva porra, buscant el perquè… llavors vam tornar a replantejar escenaris. N’estic cansat. Tot i això vam arribar al pacte de no immolació amb el procés, així que seguim pacients a que Espanya faci el seu paper feixista i repressor.

Anuncis
%d bloggers like this: