Inktober + democràciafestiva

23 oct.

Aquest cap de setmana se’m ha posat bé. Suposo perquè feia temps que no tenia aquella sensació de tenir domini absolut de cadascun dels segons que he passat amb els nens. De vegades, actues com a pare, decideixes i alliçones, sense opció, fer un 155 o un “perquè jo ho crec així”. Suposo, moltes vegades erròneament que fas el què, segons el teu criteri, cal fer. Aquest cap de setmana però, vaig consensuar les nostres accions, de manera que, a tot vaig haver de posar-hi un plus de paciència i diàleg. Vam deicidir entre els tres què voliem fer i ningú no tenia el control (que el guardava jo en una caixeta en cas de necessitat), tot i això van sortir propostes bones com anar a buscar bolets, canviar el moment de “pizza i pel·li” per un frankfurt al San Guim o anar a fer un Cacaolat a mitja tarda al Cóm (en el meu cas cervesa petita). Aquest cap de setmana, també, vaig distribuir feines, un s’encarregava de pagar, l’altre de demanar i quan pujavem les coses del cap de setmana ho féiem entre els tres. Aquí la vam clavar! Els nens que al principi protestaven ara ho veuen lògic i comença a “rutllar” el tema. Ahir al vespre, però, no hi havia qui dormís, els nens havien dormit baixant així que no tenien gens de son, vaig decidir posar-lis una pel·li lenta que m’agradés, així vaig arribar a Bladerunner (1982), que ve a ser el pas previ a visitar el cine a poder ser, aquesta setmana. Va començar la peli i tenia els dos caparrons a la meva falda mentre jo començava la peli. Els hi tocava lentament l’orella així que van caure aviat. El Martí s’ha aixecat avui al matí i m’ha dit: quina peli era aquella d’ahir i li he dit que Bladerunner i m’ha respost amb un: estava prou bé!. Orgull de pare. Amb aquest comentari he arribat al curro i en un moment de pausa laboral al migdia he dibuixat a tinta una de les imatges del principi que m’agraden més. Els Noodles. Sempre que menjava Noodles, fins fa poc pensava en dos icones televisives/cinèfiles 1) Blade Runner 2) Musculman (era més aviat Ramen). He dibuixat a la meva manera l’escena que comparteixo aquí.

Anuncis