Per ells

27 oct.

Des que tinc consciència política, he volgut, per sobre de tot l’Independència de Catalunya, la forma, sempre l’he tingut clara, República.

Ara mateix tinc el cor en un puny, estic sentint la ràdio per una orella i intentant treballar per l’altra banda, sento el texte que van aprovar el passat 10 d’octubre i no puc evitar sentir-me més nerviós encara. Mai ho hem tingut tant a tocar. Son les 11:55 el president Puigdemont arriba al Parlament i pujarà l’escala noble. A partir d’aquí el nostre futur és en joc. Ara penso en el meu avi, en el meu besavi, republicans convençuts. Ara penso en que mantenir la teva ideologia en temps de repressió multiplica la teva integritat. Ara penso en que no els podem fallar, que no podem fallar a tots els que els que han estat afusellats, violats, vexats, insultats, colpejats, ara és el moment de donar-lis les gràcies, el moment de mirar-los als ulls i dir-lis que si, que ho hem fet. Som hereus i responsables del nostre futur i ser valent és una d’aquestes obligacions no escrites que portem sobre les espatlles, un valor. I ara, tinc el cor en un puny perquè ja no depèn de mi, ara depèn de tenir polítics íntegres. Ara si, aquest era el moment. En sortiré o inmensament feliç o amb la decepció més absoluta. Ara, que s’acosta les 12 comença tot o s’acaba tot. I seguiré pensant en ells i potser no seré més que un sonat que creu en l’impossible, però, deixeu-me somiar, deixeu-me il·lusionar. Ha estat el pitjor any de la meva vida, només necessito una sola bona notícia, aquesta. Seguirem per ells, per tots.

Anuncis