Dolores, tu també?

18 gen.

Recordo una tarda d’aquelles que quan ets petit no dónes importància, una tarda normal d’un dia normal tornant d’algun centre docent (ni ho recordo ni crec que aporti a l’entrada). Doncs bé, recordo que quan endreçava l’habitació (apercebut un parell de vegades per la meva pacient mare) sempre posava música, de fet, escoltava sempre música, em tornava boig, no podia viure sense escoltar música i cada nota m’impactava directa al cor. Aquella tarda va sonar Zombie, amb una entrada de guitarra al principi lleu i de cop amb un reef que em va provocar un calfred per l’espinada, la bateria molt marcada… una preparació sublim pel que va venir… una veu lleu, delicada, suau, compassada, en un in crescendo… i de cop… In your head, in your head… zooombie!!! I m’explotava l’ànima per ballar sol a l’habitació, m’al·lucinava! Com modulava la veu la cantant (Dolores) com la cançó tornava a ser delicada i s’emprenyava de nou. Va ser això. Un cop de puny a la cara. Vaig esperar a saber qui havia cantat aquella meravella, qui m’havia enamorat en quatre minuts.

Llavors vaig descobrir altres meravelles de The Cranberries i des de llavors ha estat part de la meva banda sonora, de la meva i la de moltíssima gent, perquè The Cranberries arribaven i parlaven de la meravella i eterna contradicció de viure.

Vull destacar cinc cançons: La primera Zombie, per l’impacte (aquí descrit que em va provocar). La segona Linger, cançó que trobo preciosa i significativa perquè és la primera que Dolores va escriure i que va presentar a l’optar a la selecció de cantant per a uns incipients Cranberries, cançó que trobo una obra mestra. La tercera cançó per a mi seria Animal Instinct de la que destaco la lletra que trobo preciosa, sincera i autèntica. D’acord, ja en tenim tres. La quarta Just My Imagination perquè doncs perquè em posa de bon humor perquè és optimista i en aquest món en què una cantant collonuda ens abandona als 46 anys calen cançons com aquesta. I la cinquena Ode to My Family perquè em feia plorar, perquè ningú pot dir coses tan dures com ho fa la Dolores amb una veu tan tendra.

I han quedat fora del Rànquing (que sempre són injustos) per molt poc:

Dreams – Perquè la vaig descobrir tard i em va captivar.

Salvation – Perquè en 10 segons de cançó ja em té guanyat i em flipa.

Twenty One – Perquè és una cançó feminista que em commou.

Free to Decide – Perquè m’agraden les veritats i trobo brutal quan diu: “So to hell with what you’re thinking, and to hell with your narrow mind”

 

Allà on siguis Dolores, gràcies per regalar-nos la teva veu i fer-nos sentir tan endins la música. Descansa en pau.

Anuncis