Patums i gent

17 maig

Dibuixo un patumaire i no entenc el perquè. No sé gaire com encarar aquest any. D’una banda tinc ganes que arribi la Patum Infantil, de tornar a veure als nens saltar aliens a tota la normativa abusiva a la qual ens hem vist avocats aquest any deixar-me anar i que el somriure de satisfacció em posseeixi una tarda de divendres. D’altra banda crec que he deixat d’estar enamorat de la Patum (gran), com quan l’amor se’n va. He perdut força l’interès per què envolta la festa. El que abans m’agradava ara em molesta, les persones que per a mi significaven ara són insignificants i de fet el que m’apassionava ara és un record fugaç. Si, tinc molt bons records de Patum, moltes emocions guardades dintre meu, aquest és el meu tresor. Ara, però he de conèixer un altra Patum, he d’aprendre a conviure amb la passió ja extingida. M’ha fallat molta gent, moltíssima i he viscut l’ambició, la mentida i la hipocresia en la meva pell, així que ara no em queda més que curar-me les ferides i aprendre a estimar de nou la nostra festa.

Anuncis