Tarda de Martí

24 maig

Sol ser difícil tenir una tarda per nosaltres sols, entre una cosa i l’altre molt difícil tirant a impossible. Ahir, però, vam tenir una plàcida tarda sense expectatives, només un pare i un fill passejant, fent deures i sopant a un restaurant japonès d’aquells de cinta giratòria. Vam parlar del que solem parlar, de futbol, del cole, de la feina, de l’estiu, del Neolític, de la història… Una tarda per compartir sense pretensions. És aquí on em sento còmode, on sóc simplement jo i és on el Martí també és ell. Aquí ens trobem, amb la complicitat de compartir la vida i és aquí on se’m cura tot.

Anuncis