Des de l’exili…

5 ag.

Marxar, escapar de la monotonia, eserar a que el sol fet de girar la clau faci capgirar el nostre món. Succeeix. Em sento, de cop, posseït per les ganes de viure els meus fills. Ganes de perdre’m, de improvitzar i de ser un més deixant a part el paper de pare i convertir-me en un company divertit de viatge. I novament succeeix i llavors poc importen els problemes i maldecaps que trobarem quan tornem perquè ara i aquí som invencibles i feliços.

Anuncis
%d bloggers like this: