I on és el groc?

13 gen.

Avui pensava en aquells balcons engalanats amb llaços, aquella croada amb uns orcs que els arrancaven, els pins, les autopistes decorades, aquell Pantone registrat… i de cop i gràcies a una pandèmia, el groc ja no hi és. Sí, alguna mostra residual descolorida, però de fons, de sentiment el groc no hi és. Com a ultra independentista diré que en general m’està bé que ens deixem de floretes, de som gent de pau, de llacets i de coses d’aquestes que haurien de deixar pas a la ràbia i a l’acció, però malauradament ara no podem.

Però amb unes eleccions a la porta i amb la possible revifada de PSC i l’entrada de Vox al Parlament no hauríem de treure una micona les dents? Entre uns barallant-se per coalicions i dates de les eleccions i els altres (ERC i Junts que ja no són Junts) barallant-se per vots, ens han deixat clar que aquell escenari en que ens vam creure durant uns segons que érem independents no tornarà a passar en anys.

Almenys ho hem vist, sí. Hem vist l’històric moment en què, per una vegada, els Catalans ens vam deixar de parides i vam arribar a les portes d’un futur molt millor del que ens espera. Perquè…. penseu ara mateix en la gestió de la pandèmia només de Catalunya, fàcil, ràpid, quirúrgic…. no sé si seríem en la situació en què ens trobem, però els recursos destinats haguéssim estat molt superiors i ens haguéssim estalviat moltes morts innecessàries. En fi, a seguir esperant una segona onada d’independentisme real i volgut i a plegar els llaços i el groc. Salut i república.

%d bloggers like this: