Osobucco i molta gent

25 gen.

Aquest cap de setmana ha tocat quedar-nos a BCN, restriccions, moviments amunt i avall amb els nens… i de tant en tant també va bé. Vam quedar-nos a fer el que ens agrada tot i les restriccions. Entre els grans fets del cap de setmana hauríem de destacar l’introducció de la família Montaner en la gastronomia milanesa, intentant fer una versió de l’Osobucco típic. L’intent va ser força gloriós tot i que Perfeccionable, les segones oportunitats sempre solen ser millors i en el camp de la gastronomía molt millors. També vam acostar-nos al món japo-mexicà fent una versió dels tacos mexicans però amb pà Bao (un pà japonès mooolt suau) i amb salsa Ponzu (que es sol utilitzar per fer el pollastre a la planxa), l’invent també va quedar força bé. Anar a comprar amb temps no té preu i fer-ho per una finalitat concreta (fer un plat) em rel·laxa enormement. Un cop gastronomitzats vam passar al cinema d’acció amb títols com: Avengers End Game, Avengers Infinity War i Magic Camp. El diumenge al matí a còrrer una mica per la montanya que tenim més aprop i baixar corrent espantats de la gentada que corre per Barcelona amb tota la merda aquesta del confinament, gent per tot arreu, però per la muntanya és al·lucinant. Ens feia por i tot així que vam pujar i vam baixar amb només 5 minuts de contemplació de Barcelona. Ens apartavem dels humans com si no ho fóssim… molt trist.

%d bloggers like this: