PCR al cervell

2 febr.

He de dir que per sort només m’han fet un PCR, però el vaig viure molt intensament. Recordo que la noia que me’l va fer (molt p revinguda) em va fer asseure davant de la paret, en una cadira. Em va demanar el nom, el DNI,em va apuntar i llavors som-hi va treure un palet quilomètric de dins d’un plàstic esterilitzat i me’l va introduït pel nas. Reacció: tires el cap enrera. Solució? Paret… al tirar el cap enrera, la noia va poder aprofondir en la seva inserció jo no podia escapar i en un tres i no res vaig tenir el cap com un xupa xup. Em va caure la llagrimeta, no per pena, sinó per no sé quina mena de nervi em van tocar… de fet crec que em van arribar al cervell i allà no hi tinc Coronavirus, hi tinc coses molt pitjors… hahaha. Una experiència dolorosament distreta per la que tots haurem de passar… demà explicaré al món la segona part (gola-tràquea). Adjunto esquema.

%d bloggers like this: