Com qui no vol la cosa ens hem polit un altre estiu. Si, arriba com molt lentament i aquest ha costat més que mai que arribés. Ha estat un estiu diferent, marcat novament per la Pandèmia i per muntanyes russes vàries.
Ja he explicat alguna vegada que visc de moments i aquest estiu n’he recopil·lat alguns d’interessants que guardo a la caixa d’emergències emocional per quan els necessiti. Vindria a ser una caixa d’aquelles que es piquen amb un martellet i llavors es prem un botó que fa saltar l’alarma (només en cas d’emergència) però en el meu cas a dins no hi han botons hi han els records sel·leccionats d’aquest estiu. Espero tenir-los a prop quan els necessiti perquè em curen l’ànima.
En deixo alguns aquí.
D'on no n'hi ha no en raja 