Avui fa 2 anys, sortíem per primera vegada des del confinament a passejar, en plena primavera, amb els meus fills. Un passeig curt que ens feia prometre que apreciaríem encara més les petites coses i les valoraríem. Dos anys després, de tan en tan m’he de obligar a fer una regressió de dos anys per recordar-me com de necessari va ser aquella sortida, com de important son coses tan senzilles i simples com uns gallarets, el verd de vida i un cel blau sense mascaretes.
No ho penso oblidar.
D'on no n'hi ha no en raja 