Arxius | Blog RSS feed for this section

La seva felicitat

23 jul.

Crec que puc ser feliç vivint d’aprop la felicitat dels meus fills. D’entrada sembla un tòpic, però us asseguro que és així. Veure’ls riure, jugar, fer una bomba a la piscina, jugar a futbol, ballar una cançó em transmet la felicitat més pura. M’agrada pensar que són feliços ara mateix i que tindran les eines per ser-ho en un futur i que tot anirà bé. Seguint amb el meu mantra seguirem fent el que podem

 

Anuncis

Xinxetes de colors

19 jul.

Fent balanç. He passat uns dies fent balanç. Era fora (o més ben dit, molt endins), lluny d’aquest món. M’he trobat entre roques i mar, dormint entre nens, menjant Goi Cuon, sota la piscina, dormint a la furgo, al teatre, escoltant l’Hombre Lobo de Eels en un concert, menjant hindú o intentant surar entre les onades. Era de vacances abans de les vacances en un lloc inconcret en el qual he trobat moments d’eufòria i moments de realisme aclaparador. Tot abans de preparar les vacances de veritat. Tot abans d’enfilar-me per mapes del mediterrani i traçar rutes impossibles. Ara, segueixo, sextant en mà clavant xinxetes de colors per saber on aniré.

Té 10 anys

2 jul.

Té 10 anys i és la meva vida. Camina darrera una pilota mentre li va fent xuts. No se’n adona i me’l miro, està abstret, carrer amunt, cap a Gràcia. Hem decidit de manera impovitzada anar a fer un parell de xuts a la plaça. No tenim pressa. Avui és el seu aniversari i en dies com aquest vull regalar al meu fill el millor que li puc oferir, el meu temps, temps per passar junts. Caminem i ens expliquem coses, algunes poden semblar absurdes però res ho és. Avui fa 10 anys i com sempre que fa anys, em fa pensar, em situa en la línia de la vida. Anem a fer sushi en un d’aquells buffets giratoris (no hem berenat per tenir més gana) i arrasem, arriba un punt en que li fa fins i tot vergonya agafar més platets de pollastre arrebossat i me’n fa agafar a mi. Quan passa algun plat que creu que pot agradar-me l’agafa i m’encanta. Ens estimem i sempre ens hem comunicat bé. Té 10 anys i significa tot el que sóc

Us contemplo

28 maig

Contemplar v. tr.

  1. Mirar amb atenció, plaer o deteniment una cosa

De tant en tant, em ve de gust mirar-vos, una estona, sense més… Contemplar-vos.

Us miro i penso que sou perfectes fins i tot en les vostres imperfeccions, que sou petits prodigis. M’agafo a vosaltres. Suro perquè hi sou. Llavors el món és menys greu, menys horrorós.

Tarda de Martí

24 maig

Sol ser difícil tenir una tarda per nosaltres sols, entre una cosa i l’altre molt difícil tirant a impossible. Ahir, però, vam tenir una plàcida tarda sense expectatives, només un pare i un fill passejant, fent deures i sopant a un restaurant japonès d’aquells de cinta giratòria. Vam parlar del que solem parlar, de futbol, del cole, de la feina, de l’estiu, del Neolític, de la història… Una tarda per compartir sense pretensions. És aquí on em sento còmode, on sóc simplement jo i és on el Martí també és ell. Aquí ens trobem, amb la complicitat de compartir la vida i és aquí on se’m cura tot.

Patums i gent

17 maig

Dibuixo un patumaire i no entenc el perquè. No sé gaire com encarar aquest any. D’una banda tinc ganes que arribi la Patum Infantil, de tornar a veure als nens saltar aliens a tota la normativa abusiva a la qual ens hem vist avocats aquest any deixar-me anar i que el somriure de satisfacció em posseeixi una tarda de divendres. D’altra banda crec que he deixat d’estar enamorat de la Patum (gran), com quan l’amor se’n va. He perdut força l’interès per què envolta la festa. El que abans m’agradava ara em molesta, les persones que per a mi significaven ara són insignificants i de fet el que m’apassionava ara és un record fugaç. Si, tinc molt bons records de Patum, moltes emocions guardades dintre meu, aquest és el meu tresor. Ara, però he de conèixer un altra Patum, he d’aprendre a conviure amb la passió ja extingida. M’ha fallat molta gent, moltíssima i he viscut l’ambició, la mentida i la hipocresia en la meva pell, així que ara no em queda més que curar-me les ferides i aprendre a estimar de nou la nostra festa.

Avui fa dos anys d’aquest post – Com han canviat les coses.

11 maig

josaltantmassa_rgb_w

En primer lloc, dir que no sóc ningú més o menys important al món Patumaire, i amb això (que sembla sens dubte falsa modestia) vull dir que sóc un més a fer més gran i millor la festa. Però, crec que la festa no depèn exclusivament de totes les persones que organitzem alguna part de la festa, o de els que tenim la sort de participar-hi com a comparsa. La festa (no oblidem el concepte de festa) crec que també la fem tots, i amb això vull dir que per molt que no sigui com a molts ens agradaria, hem de fer el possible per canviar-la, però des del respecte i sobretot des de l’il·lusió i el sentiment.

Aquesta Patum serà força diferent per a mi, de fet, ja ho està sent. La pèrdua del meu avi, es fa més evident en els dies en que s’acosta Corpus. Tinc al meu cap i al meu cor lligams invisibles que em retornen instantàniament al passat. Viatjo instantàniament en el temps, i veig al meu avi, recordo les nostres converses sobre patum, el veig passejant pels assaigs amb les mans darrera l’esquena, amb aquell caminar característic seu i no tinc pena, el que sento és alegria. Crec que l’avi estava orgullós de com portem la festa, de com la gaudim i de com l’hem fet més oberta i organitzada. Avui puc dir que amb tots els meus amics de la Patum Infantil, tenim un objectiu comú: Fer-ho passar bé als nens i nenes que  hiparticipen directa o indirectament.

Indestriablement, la Patum però també és festa per a mi, responsabilitat a l’hora de dur la massa i fer que el poble la salti amb alegria, que sacsegi el foc amb il·lusió i vestir de la millor manera possible a tots aquells que saltin de Ple. Si, sóc un privilegiat, però no he de demanar-ne perdó a ningú, sóc un privilegiat perquè m’ha apassionat sempre la Patum i per aquest motiu he acabat estant-ne al bell mig. Després de 25 anys (que es diu aviat) sent el “nen” juntament amb el meu amic i germà de pólvora Monti, vam ser escollits per la comparsa per formar-ne part, i tot i que no havia estat mai la nostra prioritat, vam estar molt contents. Ens podreu trobar durant tota la Patum (som fàcils de veure vestits de vermell) i el divendres també ens trobareu treballant per a la Patum Infantil. Tenim molta sort de poder viure aquests dies d’una manera especial i pensar que algun dia, noves generacions pendran el nostre relleu encara em fa sentir més especial.

Disfruto de la Patum, sense complexes i no sóc dels que m’agrada criticar-la (les coses es podrien fer millor, si, segur, sempre! però si només tenim cinc dies… gaudim-la fins a no tenir forces). Uniu-vos i balleu el que toquin els músics, salteu a la Plaça, torreu-vos als bars, rieu amb els amics, salteu amb els vostres fills, nebots, pares i néts, perquè el miracle de Berga torna d’aquí a molt poc!. Visca la nostra festa i aquesta Catalunya rica en cultura popular!.