Arxius | Blog RSS feed for this section

Quim

4 abr.

Me’l mirava estones llargues, en silenci, les arrugues, els plecs de la seva pell, els seus dits llargs, l’olorava com un animal, l’acariciava molt delicadament amb la calma de l’experiència. L’he vist créixer, gairebé a diari, milímetre a milímetre i em sembla el prodigi més gran. Mirar-lo quan dorm, llevar-lo i que somrigui i se’m abraçi fort com un cadell. Veure’l riure i desenvolupar la seva personalitat, parlar amb ell i descobrir que és feliç. Que s’enfadi, que plori i llavors li passi i passi del plor al riure. Que camini amb el seu germà a uns metres meus i li passi el braç pel darrera del coll en senyal d’amistat. En set anys m’ha donat tant com mil vides viscudes per això el respecto i estimo, amb les seves imperfeccions divines i amb la seva personalitat.

 

Anuncis

Estic aprenent

23 març

Si, estic, ara mateix en el meu laboratori particular. Aprenent de cada estímul que pugui aconseguir, aprenc de l’error, de mi mateix. Canvio estils, jugo amb materials i arribo a conclusions, m’expandeixo. Segueixo sent un artista mediocre (he assumit que aquesta sensació m’acompanyarà la resta de la meva vida) però aprenc.

En buscar un estil pictòric he arribat a diferents resultats. Aquest n’es un. M’agrada des del punt de vista estètic i de treball, seguiré buscant en aquestes proves un estil propi.

Ah! i prometo actualitzar el blog més sovint.

Clavell postum

1 febr.

Et deixo aquest clavell Carme perquè no sé el motiu però el teu nom em suggereix un clavell.

Hi ha persones que encomanen el somriure, persones amb les quals ve de gust riure i fer broma. Tu eres una d’aquestes persones afables amb la que reia. No parava de fer-te bromes i t’enfadaves però alhora reies amb les meves sortides. Vam passar bons i mals moments al Comitè i a la feina, però sempre ens acabàvem trobant i aquell – Què, com anem? – seguit d’una ganyota o una bufada ens donava un impuls d’ànims mutu. Sempre em demanaves pels nens, pels meus fills i quan t’ho explicava reies i t’ensenyava fotos. Baixàvem amb tren i de vegades remugàvem una mica (s’ha de confessar) però també rèiem. Saps Carme? Et trobaré a faltar i em fa ràbia que hagis marxat així de cop, perquè la vida de ben segur t’hagués compensat amb molta felicitat. I per acabar vull fer-te una confessió així a l’orella: M’agradava abraçar-te, potser perquè la teva mida em feia ajupir o potser perquè eres “tova”, suau.

El més important de tot, és que vam tenir ocasió d’abraçar-nos. Et trobaré a faltar.

 

Dolores, tu també?

18 gen.

Recordo una tarda d’aquelles que quan ets petit no dónes importància, una tarda normal d’un dia normal tornant d’algun centre docent (ni ho recordo ni crec que aporti a l’entrada). Doncs bé, recordo que quan endreçava l’habitació (apercebut un parell de vegades per la meva pacient mare) sempre posava música, de fet, escoltava sempre música, em tornava boig, no podia viure sense escoltar música i cada nota m’impactava directa al cor. Aquella tarda va sonar Zombie, amb una entrada de guitarra al principi lleu i de cop amb un reef que em va provocar un calfred per l’espinada, la bateria molt marcada… una preparació sublim pel que va venir… una veu lleu, delicada, suau, compassada, en un in crescendo… i de cop… In your head, in your head… zooombie!!! I m’explotava l’ànima per ballar sol a l’habitació, m’al·lucinava! Com modulava la veu la cantant (Dolores) com la cançó tornava a ser delicada i s’emprenyava de nou. Va ser això. Un cop de puny a la cara. Vaig esperar a saber qui havia cantat aquella meravella, qui m’havia enamorat en quatre minuts.

Llavors vaig descobrir altres meravelles de The Cranberries i des de llavors ha estat part de la meva banda sonora, de la meva i la de moltíssima gent, perquè The Cranberries arribaven i parlaven de la meravella i eterna contradicció de viure.

Vull destacar cinc cançons: La primera Zombie, per l’impacte (aquí descrit que em va provocar). La segona Linger, cançó que trobo preciosa i significativa perquè és la primera que Dolores va escriure i que va presentar a l’optar a la selecció de cantant per a uns incipients Cranberries, cançó que trobo una obra mestra. La tercera cançó per a mi seria Animal Instinct de la que destaco la lletra que trobo preciosa, sincera i autèntica. D’acord, ja en tenim tres. La quarta Just My Imagination perquè doncs perquè em posa de bon humor perquè és optimista i en aquest món en què una cantant collonuda ens abandona als 46 anys calen cançons com aquesta. I la cinquena Ode to My Family perquè em feia plorar, perquè ningú pot dir coses tan dures com ho fa la Dolores amb una veu tan tendra.

I han quedat fora del Rànquing (que sempre són injustos) per molt poc:

Dreams – Perquè la vaig descobrir tard i em va captivar.

Salvation – Perquè en 10 segons de cançó ja em té guanyat i em flipa.

Twenty One – Perquè és una cançó feminista que em commou.

Free to Decide – Perquè m’agraden les veritats i trobo brutal quan diu: “So to hell with what you’re thinking, and to hell with your narrow mind”

 

Allà on siguis Dolores, gràcies per regalar-nos la teva veu i fer-nos sentir tan endins la música. Descansa en pau.

Concept Art o Matte Painting

29 des.

En el meu camí d’aprendre i millorar el meu dibuix em vaig interessar ja fa temps per aquest estil d’il·lustració. Es tracta de Concept Art o Matte Painting (les línies son força fines). Com molt bé sabeu, sóc força fan de la Saga d’Star Wars des que tinc ús de raó i sempre he admirat la feina de Ralph Mc Quarrie que crec que ha estat sempre infravalorat ja que va ser el veritable dissenyador de tota la Saga d’Star Wars, tratges, cascs, models de naus, Ralph Mc Quarrie és la tercera peça junt amb George Lucas i John Williams que fan d’Star Wars una meravella. De petit vaig comprar un llibre que es deia The Art of Return of the Jedi i vaig flipar tardes i tardes dibuixant i copiant els seus dibuixos i esbossos. Ara, que ja sóc força més grandet he començat de nou a dibuixar amb aquest estil tan característic que és el Matte Paintig. Perquè serveix el Matte Painting? Doncs per ensenyar o presentar als estudis de producció una peça d’intenció, un fotograma de com hauria de ser un joc o una pel·lícula o anunci. M’encanta saber dibuixar i fer servir les eines de disseny, així que no serà ni la primera (ja havia fet algunes coses) ni l’ultima feina d’aquest estil. Espero que us agradi.

Gent

27 des.

Feia dies que no dibuixava, així que avui, com de rebot he dibuixat això que no deixa de ser un exercici de traç i poc més, però el deixo aquí.

Nadal i tal…

27 des.

Doncs això, que les festes de Nadal no donen per molt… quatre dies de fartaneres i Sant Tornem-hi. Aquest any faig la segona setmana de festa, així que crec que m’anirà prou bé. Les festes del natalici de Jesucrist han anat força bé i he tingut temps per fer gairebé de tot. Em molesta de sobre manera les dates, que ens diguin (o millor dictin) quan hem de fer el que toqui i de quina manera, però per no ser un bitxo rar vaig seguint el paperot. Només justifico aquesta manipulació pels nens, que lluny d’aquesta especulació segueixen amb el Nadal a la sang (diluït amb tot el sucre que s’han fotut aquests dies). Els podeu veure en la foto que adjunto de l’entrega de cartes als patges reials (però no érem república?). Espero que el discurs del rei (un dels tres) sigui més popular i menys populista-unio-constitucionalista com el del seu homòleg espanyol Felipe.

Salut i a acabar de passar les festes com bonament puguem.