Arxius | Blog RSS feed for this section

Dolores, tu també?

18 gen.

Recordo una tarda d’aquelles que quan ets petit no dónes importància, una tarda normal d’un dia normal tornant d’algun centre docent (ni ho recordo ni crec que aporti a l’entrada). Doncs bé, recordo que quan endreçava l’habitació (apercebut un parell de vegades per la meva pacient mare) sempre posava música, de fet, escoltava sempre música, em tornava boig, no podia viure sense escoltar música i cada nota m’impactava directa al cor. Aquella tarda va sonar Zombie, amb una entrada de guitarra al principi lleu i de cop amb un reef que em va provocar un calfred per l’espinada, la bateria molt marcada… una preparació sublim pel que va venir… una veu lleu, delicada, suau, compassada, en un in crescendo… i de cop… In your head, in your head… zooombie!!! I m’explotava l’ànima per ballar sol a l’habitació, m’al·lucinava! Com modulava la veu la cantant (Dolores) com la cançó tornava a ser delicada i s’emprenyava de nou. Va ser això. Un cop de puny a la cara. Vaig esperar a saber qui havia cantat aquella meravella, qui m’havia enamorat en quatre minuts.

Llavors vaig descobrir altres meravelles de The Cranberries i des de llavors ha estat part de la meva banda sonora, de la meva i la de moltíssima gent, perquè The Cranberries arribaven i parlaven de la meravella i eterna contradicció de viure.

Vull destacar cinc cançons: La primera Zombie, per l’impacte (aquí descrit que em va provocar). La segona Linger, cançó que trobo preciosa i significativa perquè és la primera que Dolores va escriure i que va presentar a l’optar a la selecció de cantant per a uns incipients Cranberries, cançó que trobo una obra mestra. La tercera cançó per a mi seria Animal Instinct de la que destaco la lletra que trobo preciosa, sincera i autèntica. D’acord, ja en tenim tres. La quarta Just My Imagination perquè doncs perquè em posa de bon humor perquè és optimista i en aquest món en què una cantant collonuda ens abandona als 46 anys calen cançons com aquesta. I la cinquena Ode to My Family perquè em feia plorar, perquè ningú pot dir coses tan dures com ho fa la Dolores amb una veu tan tendra.

I han quedat fora del Rànquing (que sempre són injustos) per molt poc:

Dreams – Perquè la vaig descobrir tard i em va captivar.

Salvation – Perquè en 10 segons de cançó ja em té guanyat i em flipa.

Twenty One – Perquè és una cançó feminista que em commou.

Free to Decide – Perquè m’agraden les veritats i trobo brutal quan diu: “So to hell with what you’re thinking, and to hell with your narrow mind”

 

Allà on siguis Dolores, gràcies per regalar-nos la teva veu i fer-nos sentir tan endins la música. Descansa en pau.

Anuncis

Concept Art o Matte Painting

29 des.

En el meu camí d’aprendre i millorar el meu dibuix em vaig interessar ja fa temps per aquest estil d’il·lustració. Es tracta de Concept Art o Matte Painting (les línies son força fines). Com molt bé sabeu, sóc força fan de la Saga d’Star Wars des que tinc ús de raó i sempre he admirat la feina de Ralph Mc Quarrie que crec que ha estat sempre infravalorat ja que va ser el veritable dissenyador de tota la Saga d’Star Wars, tratges, cascs, models de naus, Ralph Mc Quarrie és la tercera peça junt amb George Lucas i John Williams que fan d’Star Wars una meravella. De petit vaig comprar un llibre que es deia The Art of Return of the Jedi i vaig flipar tardes i tardes dibuixant i copiant els seus dibuixos i esbossos. Ara, que ja sóc força més grandet he començat de nou a dibuixar amb aquest estil tan característic que és el Matte Paintig. Perquè serveix el Matte Painting? Doncs per ensenyar o presentar als estudis de producció una peça d’intenció, un fotograma de com hauria de ser un joc o una pel·lícula o anunci. M’encanta saber dibuixar i fer servir les eines de disseny, així que no serà ni la primera (ja havia fet algunes coses) ni l’ultima feina d’aquest estil. Espero que us agradi.

Gent

27 des.

Feia dies que no dibuixava, així que avui, com de rebot he dibuixat això que no deixa de ser un exercici de traç i poc més, però el deixo aquí.

Nadal i tal…

27 des.

Doncs això, que les festes de Nadal no donen per molt… quatre dies de fartaneres i Sant Tornem-hi. Aquest any faig la segona setmana de festa, així que crec que m’anirà prou bé. Les festes del natalici de Jesucrist han anat força bé i he tingut temps per fer gairebé de tot. Em molesta de sobre manera les dates, que ens diguin (o millor dictin) quan hem de fer el que toqui i de quina manera, però per no ser un bitxo rar vaig seguint el paperot. Només justifico aquesta manipulació pels nens, que lluny d’aquesta especulació segueixen amb el Nadal a la sang (diluït amb tot el sucre que s’han fotut aquests dies). Els podeu veure en la foto que adjunto de l’entrega de cartes als patges reials (però no érem república?). Espero que el discurs del rei (un dels tres) sigui més popular i menys populista-unio-constitucionalista com el del seu homòleg espanyol Felipe.

Salut i a acabar de passar les festes com bonament puguem.

 

 

 

Wonder

14 des.

Dissabte al matí, m’aixeco i netejo casa meva. M’hi passo una bona estona, aspiro, netejo, trec la pols, faig rentadores… prou! Agafo la bici i música i sembla que tot Barcelona balla al meu pas les cançons que escolto, com si volguessin fer una coreografia improvisada. Parada al Mercat de Nadal de la Sagrada Família, passejo una estoneta, bado una estona simplement. Agafo de nou la bici i tiro cap als Encants. Sempre m’agrada passejar pels Encants, trobar coses boniques i oblidades del món comercial (o algú en diria trastos). Vaig estar mirant però a banda d’un gravat japonès que jo creia original però que em feien pagar a 50 € no trobava res molt rellevant però sempre hi trobes llibres poc sobats i a bon preu, així que passo per mà (no hi ha caixa) i em quedo dos llibres que poso a la meva motxilla (ja la duia per això). Dino un parell de Gyozas a l’última planta dels encants i per postres decideixo fer uns xurros acabats de fer (dieta mediterrània total). Vaig cap a casa però un xic abans em paro a fer un cafè. Sec i trec un dels dos llibres a l’atzar, surt Wonder, m’agrada la portada, el color i el dibuix, llegeixo l’autora que és dissenyadora gràfica així que em solidaritzo i començo Wonder. Tres pàgines, tres. Estic totalment enganxat. Wonder és un d’aquells llibres que et remou per dins que furga en els valors i t’endinsa en un món tan complex com els sentiments. És un raig de solidaritat, d’amistat, de personalitat, de sentiments, d’amor. Wonder és un poema a la vida i a la condició humana però escrit d’una manera poc pretensiosa i molt assequible. Més complex en el com que en un guió enrevessat. M’agrada perquè entra directe al cor. Wonder és això… Meravellós. Un cop polit (en uns dos dies) Us el recomano per regalar aquestes festes i si teniu fills adolescents, és una lectura obligada.

Rutes salvatges

4 des.

Seguim, a poc a poc, sortejant els forats del camí, ascendint els desnivells i mantenint una velocitat correcta a les baixades pronunciades. Seguim, amb un motor tocat però amb les mans fermes al volant, triant les marxes adients. Triem cançons que facin el viatge agradable perquè la vida va de viatges i de rutes salvatges.

Per ells

27 oct.

Des que tinc consciència política, he volgut, per sobre de tot l’Independència de Catalunya, la forma, sempre l’he tingut clara, República.

Ara mateix tinc el cor en un puny, estic sentint la ràdio per una orella i intentant treballar per l’altra banda, sento el texte que van aprovar el passat 10 d’octubre i no puc evitar sentir-me més nerviós encara. Mai ho hem tingut tant a tocar. Son les 11:55 el president Puigdemont arriba al Parlament i pujarà l’escala noble. A partir d’aquí el nostre futur és en joc. Ara penso en el meu avi, en el meu besavi, republicans convençuts. Ara penso en que mantenir la teva ideologia en temps de repressió multiplica la teva integritat. Ara penso en que no els podem fallar, que no podem fallar a tots els que els que han estat afusellats, violats, vexats, insultats, colpejats, ara és el moment de donar-lis les gràcies, el moment de mirar-los als ulls i dir-lis que si, que ho hem fet. Som hereus i responsables del nostre futur i ser valent és una d’aquestes obligacions no escrites que portem sobre les espatlles, un valor. I ara, tinc el cor en un puny perquè ja no depèn de mi, ara depèn de tenir polítics íntegres. Ara si, aquest era el moment. En sortiré o inmensament feliç o amb la decepció més absoluta. Ara, que s’acosta les 12 comença tot o s’acaba tot. I seguiré pensant en ells i potser no seré més que un sonat que creu en l’impossible, però, deixeu-me somiar, deixeu-me il·lusionar. Ha estat el pitjor any de la meva vida, només necessito una sola bona notícia, aquesta. Seguirem per ells, per tots.