La publicitat com a eina.

5 jul.

És quan veig aquests anuncis que me’n adono (perquè de vegades, el dia a dia et fa perdre la perspectiva) que la nostra professió és bonica i pot ajudar a moltíssima gent.

 

Martí

29 juny

El teu somriure, net, transparent, m’ha captivat, m’ha capgirat la vida. Em sento orgullós de tu Martí, potser en le teva curta vida no has fet coses molt destacables a vista dels historiadors, potser no ets el que marca més gols, ni el que canta millor, ni segurament el que sap multiplicar millor… però sens dubte saps estimar als que t’envolten, has desenvolupat tu mateix la teva personalitat i t’estas convertint en una persona preciosa. Cal felicitar-te, avui, que fas 9 anys. T’estimo pel què ets, pel què seràs, de ben segur, perquè el teu nom té música i la llum d’un somriure franc, sincer.

Growing up

26 juny

Créixer vol dir aprendre, en el meu cas més vitalment que professionalment. D’aprendre, se’n pot aprendre de tot, absolutament, així ho crec des de ja fa temps. Aquest 2017 m’ha estripat. M’ha trencat de cap a peus, m’ha ensenyat les dents. Arribat a aquest punt, podria enfadar-me amb la vida en general, amb la meitat de les meves amistats o pensar que , al cap i a la fi no cal mirar enrera. Com deia una cançó de Pearl Jam: Pots perdre el temps reassimilant penes passades, o pots avindre’t a raons i donar-te compte que ets l’únic que pots perdonar-te. En aquest cas ho he fet i estic content amb el resultat. Si, tinc 43 anys, però amb tota la vitalitat i tot el coneixement que m’ha donat ésser partícep del pas del temps durant tots aquests anys. Així que si, que faig anys, que mai m’ha preocupat com estic als meus 43 anys, sinó com sóc, i no parlo del pla exclusivament físic.

Imatge

Patum 2017

19 juny

Un amic, dels de debò, em va dir una frase que m’ha quedat marcada: “La Patum sense amics és una merda”. Sembla una frase simple i obvia, però no ho és. Aquesta Patum, l’he viscut bàsicament gràcies als meus amics. Amics que m’han encoratjat quan queia, amics que m’han ofert el seu somriure quan a mi em mancava, els meus amics han estat presents a cada moment feliç i quan el record de Patum se’m clavava a l’esquena com una fuetada. Però he descobert, que més enllà dels meus amics, també hi ha un poble que ens dóna suport. Tampoc tinc paraules per agrair a tota la gent que, encara que no els conegués, s’han acostat a mi per dir-me que endavant, que moltes gràcies… Us les torno, perquè en les vostres paraules, encaixades i abraçades m’he sentit realment bé.

Em quedo en el somriure del meu fill en aquest salt de la Plaça Santa Magdalena, un somriure que podrem repetir cada any, còmplices del foc que portem dintre. Em quedo amb les mirades i amb els somriures amples que m’heu regalat. Em quedo amb seure a terra, amb estones de xerrameca arreglant el món, em quedo amb la Patum Infantil que ha estat un bàlsam i patum en la seva essència, em quedo en esclatar dels plens, en l’olor de pólvora, perquè indubtablement sóc part d’aquest ritual.

Moltes gràcies a tots

Teti

 

Posidó

26 maig

Seguint la sèrie de dibuixos basats en la mitología pel meu fill Quim, avui he fet Posidó, Déu del mar.

23 maig

 

22 maig

Felicitats als madridistes, una lliga molt treballada.