Seient Banana

Una festa entre els seients de la meva infància. El top-gamma dels seients, amb acabats al·lucinants. Podies reposar els teus glutis en una superfície de sèrie o podies pujar una divisió, podies escalar en el ranking de “nens molons” del carrer i marcar-te un seient “Banana” amb purpurina. Quin acabat! I evidentment amb una barra a modus de Harley Davidson a la part posterior, un cop complertes les dos premisses, erets l’equivalent a el “puto amo” del barri. Podies portar la teva germana a la part del darrera, podies fer cavallets de manera moooolt més fàcil i (en cofidència us diré) que era purament estètic.

Però quan sortir del fang de l’indiferència és qüestió només de tenir un seient o un altre, les coses van bé, perquè ara, per sortir del pou dels oblidats necessites una PS4 amb jocs que valen el que valia una bici “Meteor” sencera!!!!

Nostàlgia plàstica infantil, poc més.

Cànids

Doncs avui, he dibuixat una guineu, com a exercici. Sense més. Proves, maneres de extreure’m de la realitat.

La meva comarca

la llunyania fa de vegades estimar més fort, encara, des de la distància una persona, o en el meu cas una terra. Tenir relativament lluny la meva terra em fa més sensible a tot el que dia a dia hi succeeix. Les petites coses del poble se’m magnifiquen. Llavors, quan troves un curt que recull l’essencia del què conec somrius, sol, amb la pell de gallina davant la pantalla de l’ordinador i només desitges compartir el teu gran secret: Que el Berguedà és una terra com molt poques, poc explotada, salvatge i preciosa. Enhorabona pel curt.

Berga a tope!

Doncs aquest cap de setmana hem pujat a Berga. Pujar a Berga sense tenir plans, és acabar tenint-ne, acabes amb amics sopant fora, sempre hi fan activitats (encara que molta gent es queixi del contrari) i hi ha aquella tranquilitat en l’ambient que té la muntanya. Com sempre vem anar de cul, però va valer la pena. Divendres vam pujar, tenia reunió del Patronat i després vam anar a sopar i a fer uns Gins. Bones converses (una mica catastròfiques però bones) i molt bon rotllo. Un bon Gin i a dormir. L’endemà l’Scooter Club Berga feia el seu lluït i segón aniversari, així que com a mostra de respecte (tot i que no vaig poder passar-m’hi el dia) vaig anar-hi amb la meva aportació de vehicle i esperit (collons que poètic estic avui!). Després, amb la família a gaudir de un dia esplèndit i de mil activitats. Fent poble vaja!. Després de dinar, cafè amb els amics de tota la vida i a la tarda a caseta, al vespre vam tornar a sortir amb els nens, una festa, llavors va ploure força i ens vem veure obligats a tornar a casa. L’endemà va ser un gran dia, tot i que ja l’havia vista el dia abans, el diumenge estrenanavem de nou la furgoneta, planxa i pintura nova! com m’agrada, repintada de vermell i blanc (no vaig trobar cap color que m’agradés més) ha quedat perfecte. tot i que encara hi falta algun detall (sempre n’hi falten als clàssics) és una meravella vivent! El Martí flipava, li agrada tant… mirava tots els detalls, tots els botons, tons els amagatalls, n’és un entusiasta!. Vem anar a buscar quatre bolets, per fer un soparet, se’n fan prous per dir que n’hi han. Després de dinar vam anar a casa i vem baixar a BCN cap al tard… agotats però contents. Quin bon cap de setmana. Deixo alguna foto:

 

 

Scooters + Curling

De vegades, se’t ajunta tot. Tens caps de setmana plàcids i caps de setmana moguts. Aquest cap de setmana ha estat dels moguts. Divendres, una vegada fora de la feina vam anar a buscar els nens i vem anar a la Teknon, la Gemma tenia una prova, sort que vaig portar el portàtil i els nens van poder veure Mulan mentre ens esperavem per la prova, perquè vem estar una bona estona allí. Després, la Gemma tenia ganes, així que ho vam aprofitar i vem anar a fer unes braves al Tomàs de Sarrià abans de pujar. Anar per Sarrià em recorda sempre a quan anava a l’universitat i feia alguna campana, quedant-me a Sarrià amb algun amic i deixant que fluís el temps tot degustant unes patates braves amb una cerveseta. Grans temps. Després de els obligatoris gelats, vem agafar el cotxe i cap a Berga. Vem arribar tard, just per provar el meu nou joc GTA5!!! que és brutal (tot i que no he pogut jugar molt). Me’n vaig anar a dormir a les 2h. L’endemà a les 11h havia quedat amb els de l’Scooter Club Berga, per celebrar el primer aniversari. Així que a les 10 ja era al garatge engegant la moto. Cap a la Plaça del Forn i a fer un cafè al Negre abans d’engegar. Presentacions, moltes scooters: 29 vespes i 1 lambretta. Precioses, lluents, personalitzades.

Em trobo amics de l’infància que feia temps que no veia i que comparteixen aficions amb mi. Parlem dels vells temps, de quan anavem a EGB, de les particularitats que teniem cadascú i de com estem!. A la moto! Cadascú amb la seva moto, el ritual, jaquetes, ulleres, guants. Volteta per Berga i voltants, soroll de Vespa, bon rotllo!. Vermutet, xerrades, alguna foto. Tornem amb Vespa, arribem a la Plaça del Forn ón dinem. Arrosset, llarga sobretaula. A la tarda, faig de pare de família i deixo als meus amics de l’SCB amb una sessió de música Reagge-Ska punxada magistralment per anar amb la família a passejar una estoneta. Després a sopar amb la Gemma i la colla mirant el Madrid- Atleti, que perden els desgraciats blancs. Gin tònics per celebrar-ho i concert de Dr. Calypso! gran concert! tothom suuuper entregat, molt bon rotllo. Molt bé. A dormir a les 3:30 dormir ràpid perquè a les 9:45 teniem de ser al “poste” per marxar cap a Puigcerdà a fer una classe d’iniciació al Curling.

Ja ens tens a tots, assentats i escoltant l’història de l’esport, les normes i tècnica. Lliçó pràctica a la pista de gel. Molt bon rotllo, vam riure moltíssim lliscant en un element que desconeixem totalment. Aprendre la tècnica requereix esforç físic i d’equilibri, així que ho vam fer tan bé com vam poder. Dinar de cine i continua el bon rotllo, engrescats tornem a la pista i fem varies partides. Magistral. Sortim, foto i cap a Berga. Recollir nens, fer bossa, sopar i cap a BCN, arribar, dormir, per fi! avui a treballar. Content i amb un somriure de cap de setmana encara als llavis.

Berga’s return

Després d’un estiu pletòric en tots els sentits, vaig tornar a Berga (no fugaçment com vaig fer a l’estiu), un cap de setmana al meu poble! El divendres vaig sortir una estona amb els amics, cafè després de sopar, copa, riure, bones converses i un equip de Curling que pinta bé. Vaig allargar, parlant fins a les 3:15, i l’endemà havia quedat per anar a buscar bolets / esmorzar amb el Miqui. Ara m’he tornar molt just amb la cobdícia, n’he perdut. Abans anava al bosc, em passava tot el matí agafant bolets i llavors, els repartia per cases. Ara no, vaig una horeta al bosc, agafo la cistelleta per dinar i torno a casa o a esmorzar amb la sensació que ja en tinc més que de sobres. Així és. I així ho vam fer amb el meu amic Miqui. Va anar molt bé, vam poder parlar de tot, tot gaudint d’una amanida clàssica (amb col confitada, ceba, bitxo i olives) i un tall de cansalada i un tastet amb una bona torrada. Vi, gasosa i bona conversa. Després vaig baixar, vaig anar al Carrer Major, un vol i a dinar els bolets. Reunió a la tarda, futbol a les 8h i sopar un frankfurt a cal Pere. Cansat i a dormir, l’endemà ens llevem d’hora, anem a buscar els nens, anem a casa del meu avi, a veure’ls, a dinar a Prats i tornar a BCN. Frenètic tot plegat, però altament gratificant. Tot i que torno amb la sensació de que no he tingut molt temps per descansar.

Post 200!

Aquest és el meu post num. 200!. No sé si hi ha gaire cosa a celebrar, però a  mi, la veritat es que m’agrada escriure-hi independentment de si algú ho segueix o no. El post 200 no m’agafa precisament eufòric, perquè tinc molts merders i coses a fer durant aquesta setmana (clau). He de treure’m feina de sobre i complir amb les meves obligacions Patumaires, així que veig, ara mateix impossible fer-ho tot. Aquest cap de setmana ha anat molt bé, perquè la pujada a Berga sempre acaba sent positiva.

El divendres assaig de la Patum Infantil i després futbol amb amics. Va estar molt bé, i la veritat es que m’encanta veure el Barça en companyia!. El dissabte normal al matí i de relax a la tarda, per sortir al vespre i constatar que dues setmanes a bans de patum, a Berga no corre ni Déu! un poble fantasma. El diumenge al matí castellers, que no havia vist mai i que em va agradar moltíssim, i al vespre ordenar i fregar casa de Berga, per tenir-la neta per Patum! apassionant!.

El dilluns que era festa vaig fer “recados” varis i vaig estar amb els nens i la Martina que va pujar a Berga. Ahir vaig baixar i a les 22h ja era aquí!. En fi, una setmana complicada però decisiva i necessària. Però hem de tenir en compte que la setmana que vé a aquesta hora ja estaré dinant a Berga amb els amics de sempre, parlant i vivint exclusivament la Patum. I haurà valgut la pena tot!.

Ah! i gràcies per llegir-me tu! que són 200 posts de xorrades meves!