Tag Archives: Teti

Merry Russian Christmas

9 des.

lebowski_poster_150half

Entre les meves pelis predilectes, abunden les dels germans Coen. El Gran Lebowski, és per mi una de les millors. Els seus personatges, la història i les situacions que genera em van crear en el seu moment una visió còmica d’amèrica que encara (amb Trump més que mai) perdura. Dins la meva incansable necessitat d’aprendre, vaig fer-me un autoencàrrec que he finalitzat d’aquesta manera i que s’ha convertit en la meva felicitació del Nadal. Voleu jugar fort al Nadal? Doncs demaneu-vos un Ruso Blanco a la salut del “Nota”. I qui no hagi vist la peli, feu el possible per aconseguir-la.

També hi ha la versió en blaus 😉

blue_lebowski_blue

Anuncis

Momo

9 des.

andrewknapdefrgb_hq

Després d’uns dies de feina, amb el Momo (nom d’aquest gos) li he agafat apreci. Mirant-lo me’n he adonat que les expressions dels gossos son força curioses i que son més complicades de dibuixar del que sembla aparentment. Així doncs, segueixo endinsant-me en la tècnica pictòrica, cultivant nous estils, per si em cal en algun moment.

Chet Baker

1 des.

chetbakerhq

Dibuixar amb Jazz (ja ho sabeu perquè sóc un pesat) m’encanta. Però de tots els intèrprets i compositors de Jazz, Chet Baker és el que més m’agrada. Pel sò càlid, suau i sensual de la seva trompeta, pels ritmes melancòlics, per la delicadesa de cada nota que surt de la seva trompeta. Contraposat amb la seva vertadera personalitat, Chet Baker va revolucionar la música des de la seva vessant de jazz elegant. Feia molt temps que el volia dibuixar, de fet, l’he dibuixat moltes vegades, però en volia fer una versió més pictòrica, més realista, més treballada, en la que es destil·lés l’essència d’aquest magnífic músic. Avui m’hi he acostat.

Per qui no el coneixi:

Galgo

23 nov.

galgho3

Després d’uns dies de introspecció tècnica de dibuix, vaig decidir dibuixar de nou un animal, aquesta vegada de colors foscos a clars (venia del cavall que era justament a l’inversa) i en aquest cas he hagut de fer exercicis de llums. Treballar tècnicament té el component de superació que m’agrada. En el meu erratisme hi ha aprenentatge, ho he de dir, però també m’agrada canviar d’estil de tant en tant. Aqui el teniu. Un galgo.

Who’s gonna ride your wild horses

21 nov.

horse

Potser dibuixo per no pensar, ho reconec, quan dibuixo realista sol ser una mica això. Dibuixo i deixo que els pinzells, es moguin erràticament, deixo que em domini el color, més que el contingut. M’agraden els cavalls, em relaxen, em calmen, m’asserenen podríem dir. D’aquí a aquest dibuix que no pretén més que no pensar i dibuixar.

La soledat

17 nov.

foxy3

Quan empro la soledat per trobar-me a mi mateix, quan busco desconnectar o simplement em desconnecto del món sense saber-ho, quan el pinzell busca la fulla de paper. Quedar-me absort, fora del món, en els meus pensaments i el que dibuixo acaba sent pinzellades disperses que formen un tot. La bellesa de ser-hi.

Raging Bull

8 nov.

torosalvaje

L’altre dia, vaig reveure Toro Salvaje, magnífica tirant a genial peli de Martin Scorcesse, l’he trobat sempre molt bona, però quan la tornes a veure, sempre hi veus detalls. Llum i ombra, l’absència de color juguen un paper essencial en la peli. Me l’he imaginat amb color, i hauria de ser molt contrastada, amb focus vermells i negres, per tota la peli. He intentat copsar com seria per mi en aquest dibuix, que a partir d’un esboss a llàpis, va evolucionar fins aquí.