Bon dilluns pseudo-productiu

23 febr.

ariguitar-01

Aquest cap de setmana vaig estar trastejant el meu nou juguet, una Wacom (que feia temps que volia). Potser no va ser tant el moment (perquè tenia curro) però vaig acabar testejant-la com a mí m’agrada. Molt content de la nova adquisició. A part d’això m’agradaria fer una reflexió sobre Air Guitar, la disciplina en la que alguns flipats gesticulen a l’aire posant cara de estrenyits… si senyor. Aquesta és l’aportació de la modernitat a la història? Quan els meus néts em demanin que es feia a principis del mileni, els hi he de dir que es portava l’Air Guitar? He de gesticular perquè ho entenguin? M’hi nego, ara que no sé si es millor això o explicar-li que la líder d’audiència es una noia que té com a màxim moment de la seva vida casar-se amb un torero retrassat i que a partir d’aquí ha anat escalant per la brossa mediàtica fins a que l’anomenin “la princesa del pueblo”? Això se’n va als collons! I deixar com a cultura això si que em preocupa, més que si reciclo o no!. Ho deixarem aquí, perquè ja se sap que els petits col·lectius reaccionem desmesuradament a les agressions externes… un dibuix ho diu tot.

Anuncis
%d bloggers like this: