Un cap de setmana atapeït + Minamo

En la obsessió humana de lluitar contra el rellotge, contra el temps, arribem a farçir les agendes a petar. En sóc víctima/còmplice.

El cap de setmana, va començar amb un viatge al futur, una visita a Sant Cugat, vam anar a casa d’uns amics a veure el seu nou pis, que està molt bé. Després vam anar a passejar pel centre del poble. Els nens s’ho van passar molt bé, i vam sopar de conya. Sempre va bé, un sopar i conversa. Després, vam marxar cap a BCN, perquè l’endemà, amb tota la tranquil·litat del món vam anar a la Festa dels Súpers, va ser una mega-festa, amb tots els elements de gra celebració, pels pares acaba sent una tortura xina, però quan veus com disfruten els xics se’t acaba oblidant. Una hora sota un sol de justícia per guardar seient i uns problemes brutals per tornar a casa va ser el pitjor, el millor tota la resta, una bona festa i tots satisfets cap a casa.

Arribar i pitant a sopar. Aquí he de fer una pausa solemne. Una vegada enxufats els nens (capitanejat per un Martí amb el meu mòbil i amb instruccions per trucar-me si ho creia necessari), vam anar al Minamo a celebrar Santa Teresa i els 40 anys de casats dels meus pares. Els meus pares, la meva germana i el meu cunyat, la Gemma i  jo.  Vam arribar i ens van portar a una sala pensada per a esperar, una copeta de Champagne boníssim i cap a la taula. Una sala acollidora, amb lluns d’aranya, amb una llum tènue i amb soroll d’aigua constant. Preciosa, rel·laxant.

Arriba l’aperitiu, un gotet amb escuma de mojito, daus de gelatina de llimona i una escuma d’una herba japonesa cítrica. Deliciós.

Arriben unes ostres, amb una pinzellada d’alvocat, ous de salmó d’Alaska, escuma de mar, l’ostra i una fons de Dashi i una fulla comestible. Tot a la boca. Una explosió de mar a la boca. Textures que es barrejaven amb un final espectacular del Dashi. Fresc, lleument salat i molt mineral. Acollonant.

Després, arriba una pissarra tipus Bento amb diferents elements. Un xarrup amb escuma de alvocat i a dintre un tàrtar de tonyina amb sèsam, deliciós. Una mini-mariscada dins d’una nècora, amb almejas, musclos, percebes, gamba… una passada. Un bol amb Dashi i verduretes, amb el millor Dashi que he provat mai. Una cullereta amb caviar. Un recipient amb anguila fumada i caramelitzada sobre un crostonet de pà, molt intens, un gust de mar i de fum, una experiència molt intensa. Després, una cullerada daurada en forma d’esferificació  per netejar gustos.

Vé sobre una pedra, d’una banda filet de vedella suuuper tendre i crú i per l’altre verdures en tempura i bolets japonesos. L’idea era que la pedra mateixa cou la carn a qui li agradi feta i qui no, crua tal com vé amb salses diferents (tres en concret) una per la verdura, una per la carn i una per les dos coses (crec que amb mirin). Deliciosa, la carn es desfeia i tenia tots els gustos del món.

Llavors, s’abaixa la llum, pugen les llums d’aranya i apareixen les camareres amb un recipient amb un sashimi espectacular, gegant, amb toro de tonyina, amb salmó d’Alaska, amb una flor de lubina, tataki de tonyina i gambes de palamós. Amb una esfera de gel al centre, que contenia un fum que al disipar-se va aparèixer unes culleretes de caviar. Aquí ja he de reconèixer que se’m en va anar l’olla. Tot tenia tan bon gust, el millor sushi que he provat (juntament amb el meu esmorzar al Tsukiji de Tokio). La tonyina, es desfeia, gustosa, gens seca, genial. El salmó es desfeia també, textura perfecte. La gamba de Palamós, cremosa, delicada… gairebé ploro d’emoció.

Una vegada servit el sashimi, arriben amb dos plates gegants de makis, de tots tipus i mides, maki cruixent (tempura) de Mango, un altre, de alvocat cruixent (esplèndit). Niguiris varis igualment espectaculars. Makis de tonyina… Vaig menjar com mai. A no poder més.

I arriba més, postres, Sacher amb gelat de mango. No pots dir que no a una Sacher. La vaig fulminar. Deliciosa.

Quan no podia més, arriba la salvació, un assortiment de mini-gelats, xarrups i fruites tropicals per baixar-ho tot. Gustos intensos frescos, fantàstic!. Magnífica presentació.

Llavors, arriba un petit jardí Zen fet amb Merengue en pols! i a sobre dos trufes, una de cotó de sucre! i l’altre de tè verd amb xocolata blanca i pistatxos. Una passada!. Demano un cafè igualment bo. I amb això tanquem el millor sopar des de feia molt temps.

Minamo, és un petit restaurant que un xef austríac porta magistralment. Si t’agrada el Japonès i oriental no pots deixar passar aquesta oportunitat, si no aquest any, l’any que vé li donaràn un seguit d’estrelles michelín, així que millor anar-hi ara, perquè aviat no s’hi podrà anar. És un lloc de somni, tant en lloc com en servei, et sens especial des que entres, els plats et sorprenen segur, i han fet un homenatge al Japó amb tocs orientals que no oblidaré amb molt de temps. En resum, si t’agrada el Japonès ves al Minamo, no has provat res igual.

Deixant l’experiència del cap de setmana, vam anar a casa i vam dormir, estavem petats. L’endemà a les 10 vam veure que hi havia un “mercadillo” (Lost&Found) a Poblenou, concretament a la mega-taverna de l’ovella negre. Cap allà.

Estava molt bé, molt ambient, un bon lloc per passar-hi el matí, molta roba de noia i poca de noi. Vaig trobar uns ninos del Kung-fu Panda per 50 cèntims (unitat), que el martí va flipar-ho moltíssim, i també un bolso per la Gemma, una semarreta per mi  i una camisa. Deu n’hi dó!. Després dinar a casa dels meus pares, i després de dinar a veure Gravity 3D, que em va agradar molt. És una bona peli per veure en 3D, aprofites les possibilitats del recurs 3D total!. Crec que té moltes similituts amb Abyss de James Cameron, tot i que aquesta està feta per Alfonso Cuarón  a la Direcció i el magnífic (en sóc un apassionat) Emmanuelle Lubezki a la direcció de fotografía. Una bona peli sense complexes, alguns diràn que és una “americanada” o poc creïble, a mi, em va encantar.

En fi, un cap de setmana atepeït com diu el principi del Post, però molt aprofitat.