Carta a Paquirrín – l’he trobat molt bona!

17 set

tuit-kiko-rivera_araima20140915_0250_5

Estimado, o no, Paquirrín (aka Kiko Rivera):

Dudo que leas esta carta. Para ser más preciso, dudo que leas. A juzgar por los guantazos que propinas a la ortografía, no te veo sujetando muchos libros. Aunque quizá se trate de un problema de la inmersión lingüística española. Necesitas urgentemente que Wert te españolice.

Sé que tienes más de un millón de seguidores en tu cuenta de Twitter. Seguidores dispuestos a leer perlas como: “Y a cagar al campo todo el que no este acuerdo! Viva españa!!!!!!” o “Digan lo que digan… Viva mi pais que es España!”. Lo que no sé es por qué razón no has logrado convencer a tu madre de tu amor por España. Te recuerdo que el 16 de abril de 2013 fue condenada por blanqueo de capitales a dos años de prisión y que se libró, por el pelo de un bigote, de ir a la cárcel (lo del pelo del bigote no lo digo con mala intención… o sí). Ése y no otro es el amor que tú y los que son como tú demostráis por España. Patriotas del chascarrillo tontorrón y el ingenio casposo con aromas de vino peleón y aliento a cebolla. Representantes, todos, de esa España atrasada, chauvinista y endogámica, de la que muchos nos divorciamos hace tiempo. Ya no es desafección. Tampoco alejamiento emocional. Es la nada. Palabras como unidad, Constitución, legalidad o juntos, nos llegan con forma de eco lejano. Miramos al norte. A Europa. Miramos al mundo. Lo vemos mucho más cerca, si cabe.

Pues, no, chaval. Si no te gusta “menterte” en estas cosas, no te metas. Limítate a ser el hazmerreír de un país necesitado de humor, lleva como puedas ser hijo de una cantante delincuente, que fue novia de un presidiario. Intenta llevar con dignidad el hecho de tener una hermanastra dispuesta a hacer el “No sé qué es Durex World TV Tour”. Y, sobre todo, aprovéchate de un país como España, adicto a la mediocridad y a convertir en semidioses a personajes que, o bien han levantado imperios a costa de pasarse por el forro la dignidad humana, o bien han hecho de la ignorancia, el grito, el insulto y la falta de talento más que evidente su principal ventaja competitiva.

No, no te metas en estas cosas. Porque no tienes ni la más remota idea de qué está sucediendo en Catalunya. Tu mente no está habilitada para que ni durante un nanosegundo experimentes lo que casi dos millones de personas sintieron durante la Diada. Eres absolutamente incapaz de comprender por qué Pep Guardiola afirma que Catalunya es su patria. No eres capaz ahora, ni lo serás nunca. Eso sí, no estás sólo. Los más de 1000 favoritos que posee tu tweet así lo atestiguan. En fin, tal como dijo Georg Christoph Lichtenberg: “a la gloria de los más famosos siempre se adscribe algo de la miopía de sus seguidores”.

Font original: http://societatanonima.wordpress.com/2014/09/16/carta-a-paquirrin/

Sant tornem-hi! o Summer is over!

8 set

buscacrancs
El dibuix en si, sóc jo buscant crancs.

Doncs això, que ja tornem a ser a la feina. Segurament, avui és el dia més trist. Perquè torno a treballar, no per la feina en si, no per l’entorn en si… és el pitjor dia perquè tallo els vincles que tot l’estiu he estat reforçant amb els meus fills. És el pijor dia perquè entro de nou a la rutina, a posar una hora concreta per despertar-me. A córrer per agafar el metro, a trasllats, a escoltar música per pal·liar les deficiències del viatge en transport públic. És el pitjor dia perquè plou, perquè m’he hagut de tornar a posar pantalons llargs i bambes, en lloc de banyador i xancles. És sens dubte el pitjor dia perquè sempre penses en que pots trobar alguna cosa millor en la que et sentissis realitzat.

Sobre l’estiu, no en parlarem, perquè ha anat perfecte, ha estat genial. Sitges, tot el mes. Crancs, dinars, sopars de conya, beure passar-ho bé. Riures de nens tot el dia, bona simptonia. Llevar-te tard, migdiada. Sol, sal, aigua…. en resum, un dels millors estius de la meva vida.

 

Seguim apuntant Cracks!!!

17 ago

Doncs els amics van arribant,! Els smics de Ciclismo Ninja, s’apunten a la Retrotrobada! Tot un honor!

http://ciclismoninja.blogspot.com.es/

20140817-203609-74169271.jpg

20140817-203609-74169619.jpg

AAAARRRGGGH!

12 ago

“El PP testará la candidatura para Madrid de Sáenz de Santamaría con un megasondeo”

NOSFERATU_Sculpture_by_PeterGabrielMurphy

Mama pooor! mentre aquí estem a punt de dirigir-nos amb pas ferm cap al que molts creiem l’ultima solució per sortir d’aquest malson que és España, altres reparteixen els horrors pels ajuntaments i comunitats autònomes del país que en breu oblidarem… Un exemple de tot això és el titular que poso, els que no creuen en l’estadística, l’utilitzaran i faran un megasondeo pagant nosaltres. Doncs no sé que se’m acut pitjor que aquesta dona i la seva puta família! us en passo un resum del currículum del seu progenitor:

José Antonio Sáenz de Santa María

Con 15 años se afilió a las juventudes de la Falange. Cursaba primer curso de la carrera de Ciencias en Oviedo, con la intención de seguir los de Arquitectura, cuando estalló la Guerra Civil. Con 16, tras la sublevación fallida contra la República, el 20 de julio de1936, se alistó voluntario de las tropas sublevadas. Oviedo era una isla en manos de los sublevados, y después de tres meses de intensos combates en los que participó, las columnas procedentes de Galicia abrieron un corredor por donde salieron su familia y él mismo. Posteriormente lucharía en el frente de Somosierra. Fue alférez con 17 años, antes de la edad reglamentaria que estaba en los 18, combatiendo después en la batalla del Ebro y en el Maestrazgo.

Franquismo

Durante la dictadura, asumió, como comandante, la coordinación de las fuerzas implicadas en la represión y dirección de las operaciones contra el maquis. Para ello creó una red de colaboradores y confidentes, crucial en la eliminación de la guerrilla. Participó en varias operaciones, pero su éxito siempre lo achacó a la información, reconociendo al final de su vida que lograba obtenerla gracias al uso de la droga pentotal sódico.1

En septiembre de 1971, siendo coronel, se hizo cargo de la Jefatura de Estado Mayor de la Guardia Civil con el cometido de luchar contra la emergente ETA, lucha que lo marcaría en el resto de su carrera. Manteniendo este cargo fue ascendido a general en 1975. Ya como general, Sáenz de Santa María asumió los preparativos en la ejecución de la condena a muerte, tras consejo de guerra, de una parte de los cinco condenados miembros de ETA y el FRAP, en lo que serían las últimas ejecuciones del franquismo. Las ejecuciones tuvieron lugar el 27 de septiembre de 1975.

A part de tot el que diu, sap tothom que aquest senyor és el que firmava les sentències de mort durant el franquisme. Com a premi, la seva filla pot ser la presidenta d’una comunitat. Arriba España si senyor! quedeu-vos amb la vostra merda de país!

 

Una mica de tot

4 ago

IMG_5537

Aquest cap de setmana m’he multiplicat de  nou, he intentat fer-ho tot i me’n he sortit, però no he descansat. Les coses van així. Divendres a la tarda el vam dedicar a uns amics que ens van venir a visitar, de manera que des de les 4h que vaig arribar a Sitges fins a l’hora de dormir vam estar amb ells. Ens ho vam passar molt bé, especialment els nens que van riure moltíssim, la bona gent et fa estar de bon humor i és necessari que estigui al teu entorn sempre.

El dissabte al matí vaig passar per Lleida, a veure un amic al que se li va morir el pare. Una putada. Una demostració més de que la vida passa en un click i que s’acaba sempre, abans o després, però s’acaba. Després vaig tornar a Sitges amb la família dinar a ca la meva germana, amb els nens jugant amb aigua, i després a dibuixar a casa. Tenia un encàrrec de feina i no vaig tenir més opció, així que fins a l’hora de sopar fent feina. Em va sortir força bé. Després de sopar un episodi de sèrie i a dormir, estava mort. El diumenge ens vam llevar i cap a la platja, ones grans, diversió assegurada. El Martí com una cabra, amunt i avall, amb la taula de surf… ens ho vam passar molt bé. Llavors, va baixar el meu avi, la meva avia la meva mare i la tieta, així que ho vam celebrar dinant tots junts. Vaig pujar a ajudar a la meva mare, un honor, veure com fa les coses, amb l’amor que cuina, és diferent a tots els cuiners del món. Va estar bé, l’arròs, com sempre espectacular. Després vam anar a donar un vol a Sitges i cap a casa, que la Gemma anava de concert. Em vaig quedar amb els nens i vam sopar un pà torrat amb diferents formatges, els hi va encantar! i a afrontar una setmana nova!

Baixant sense pressa

30 jul

Un bon video. M’agradaria fer això, en unes vacances, nomès aprendre a millorar el descens en Longboard, patinar i prou.

Caps de setmana estivals

28 jul

De tant en tant, s’ha de parar i fer un recés. Deixar d’anar de cul i dedicar-te als teus i a tu. Aquest cap de setmana m’ho he prescrit. El dissabte, havia d’anar a Arsèguel, com cada any és la meva cita inal·ludible. Aquest any, però, ha estat al·ludit. He prioritzat estar amb els meus i descansar. Feia masses setmanes que arrossegava un cansament que fins i tot em preocupava. Em fotia molt mal a l’esquena i no descansava, així que era una roda que no podia tallar. El cap de setmana ha anat molt bé, però, bon temps, nens, família, platja i piscina, gelats i orxates han acabat sent una teràpia més que efectiva per afrontar aquesta setmana com Déu mana (això i la visita a l’Osteopata d’avui). Hi ha hagut de tot, però en general m’ho he passat de cine (jo i tots). Pel record, algunes fotos que en fan de testimoni.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.