La meva comarca

19 des

la llunyania fa de vegades estimar més fort, encara, des de la distància una persona, o en el meu cas una terra. Tenir relativament lluny la meva terra em fa més sensible a tot el que dia a dia hi succeeix. Les petites coses del poble se’m magnifiquen. Llavors, quan troves un curt que recull l’essencia del què conec somrius, sol, amb la pell de gallina davant la pantalla de l’ordinador i només desitges compartir el teu gran secret: Que el Berguedà és una terra com molt poques, poc explotada, salvatge i preciosa. Enhorabona pel curt.

Matins

10 des

De boira, de pluja, de fred, xafogosos, humits… tots. Els matins son un món a part, un tastet (de vegades enganyós) del que serà el dia. Ningú reflexa mai en cap mural de fotos, en cap carret les desventures del matí, no té molt interès. Avui ho he fet, he capturat els meus pobres nens patint el matí, el procés que suposa despertar-se i anar a cole (per ells) o a la feina per mi.

Un dia fosc i dur…

1 des

Com una mena de boira… avui ho veig tot així. Em moro de son i tinc la sensació de que el meu cos sigui només un embolcalll, que a dins, és buit. Tinc molta son i es nota, vaig més lent, cansat… El cap de setmana ha anat molt bé, tot i anar molt de cul ha estat perfecte. A destacar l’arribada del tió que a cal Montaner ha vingut d’hora, l’il·lusió que té el Martí aquest any supera de molt els anys anteriors, està emocionadíssim! També hem de destacar la festa de la Martina (la meva neboda) que ha fet 3 anys pletòrics. Deixo fotos:

I com qui no vol la cosa ja s’acosta nadal…

26 nov

Al treballar en un polígon industrial, no tens estímuls de temps, ni notícies de quiosc, ni decoracions puntuals, no passa el temps. Assèptic tot plegat, com en una pel·licula islandesa, tot fosc, molt gris, molts cotxes, pluja gris i poca gent. És el que té. Puges al tren que està a 35ºC i t’ho has de treure tot, suant surts del tren i t’ho tornes a posar tot, llavors entres al bus i tornes a tenir calor, a la feina va per plantes… així que passo de Islàndia a Bogotá en minuts. Terrible tot plegat!. Ahir vaig aterrar a Barcelona i me’n vaig adornar que hi ha vida, que la gent passa i és conscient del seu temps. De fet, el gaudeixen col·lectivament. Aquest cas s’aplica al Nadal. Ahir estava tot engalanat, preciós, vaig passar uns minuts caminant amb música, mirant arreu, descobrint de nou la ciutat que tantes vegades he redescobert.

ambcascos

Rutina meravellosa

21 nov

De vegades tinc la sensació que em queixo molt, de que utilitzo el blog per ventar-ho tot tal i com raja! També tinc molt bons moments, un d’ells és sens dubte al matí quan porto el Quim i el Martí al cole, tot i lo difícil que es fa llevar dos nens, vestir-los i dur-los al cole, té les coses bones com que se’t abracen quan es lleven com uns “monets” o parlar amb ells anant al cole. Un moment molt bo també és quan recullo el Martí els dimarts a la tarda, ell surt de classes d’anglès i anem cap a casa junts i llavors no para de parlar i de transmetre’m el seu dia a dia. Rutina meravellosa que gaudeixo moltíssim. He fet un dibuix (feia dies que no en feia) que recull el moment.

marti_cole

De tot i de res!

13 nov

No havia escrit res no per res, sinó perquè no tenia temps. Aquest cap de setmana va estar molt bé. Barcelona amb els meus fills, sortides amb amics i votacions, perfecte!. No deixa de sorprendre’m l’Il·lusió col·lectiva que va suposar el 9N, va ser brutal, gent al carrer, avis votant amb unes paperetes que pesaven molt més que ells mateixos. Uns vots que al caure dins de l’urna suposaven un alliberament, un trencament, un acte de valentia contra un Estado Español estèril i sord-mut. Va ser un moment històric que la meva memòria no oblidarà amb facilitat. Un moment màgic que vaig tenir la sort de gaudir amb els meus fills.

Ja hem votat!

9 nov

10806467_10204152206139861_4788550943466955828_n

 

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.